Skip to content

La trista mort de les Aventures Gràfiques

Les aventures gràfiques…quins bons records. Sempre què penso en el Monkey Island o Indiana Jones, penso en les hores que passava junt amb mon pare descobrint passadissos secrets, intentant resoldre enigmes i explorant amb el cursor paisatges de píxels de colors per trobar algun objecte útil per la nostra aventura.

Desgraciadament aquest tipus de jocs van néixer a mitjans dels vuitanta i van morir a finals dels any noranta, poc temps per tenir una bona col·lecció. Sembla que empreses com Sega i Nintendo ( els Déus del moment ) van pensar que estaven dissenyats per a PC amb mouse i que ja no tenien futur amb les seves videoconsoles. També al ser jocs que si els memoritzaves ja no tenien la mateixa gràcia sinó passava un bon temps, no et podies viciar. Tot el contrari del que buscaven en aquell temps per a màquines recreatives com la Mame o NeoGeo, que quan més jugaves i més gastaves, més expert eres. ( 25 pessetes 1 crèdit )

Apart cap allà als anys noranta totes les consoles anaven amb gamepads ( comandament amb botons ), cosa que als adults els hi costava i preferien seguir jugant amb el PC a jocs d’estratègia. ( Ja en parlarem un dia )

Amb la facilitat de tenir el control de la direcció i acció en un sol comandament ( evidentment amb cable ), els jocs de moda eren de tipus plataformes com el Super Mario World o Sonic i jocs de lluita Street Fighter, Samurai Shadown, King of Fighters, etc… Jocs que demostraves la teva habilitat amb els dits i no amb el teu cap i normalment els pares ja no et prenien la màquina per jugar-hi ells.

Això va evolucionar a jocs de Shooter en primera persona fins arribar a jocs de super èxit com el Call of Duty. Els milions que mouen aquests tipus de jocs avui en dia entre d’altres coses, han matat les aventures gràfiques.

Al llarg dels anys he trobat l’influencia que van tenir les aventures gràfiques en alguns videojocs més actuals com el Silent Hill o Xenoblade Chroniques, però sempre trobaré a faltar la formula pura i dura d’aquell estil de joc que tant em feia trencar-me el cap. “Usar cangrejo con caja torácica. Usar caja torácica cebada en Piscina para cangrejos “

Anys més tard amb la WII, que van treure el Runaway, també una masterització, per així dir-ho, del mític Broken Sword i un joc de l’Agatha Christie. Tots molt recomanables pels amants d’aquest jocs. Però clar estem parlant que si la WII té mil jocs, només tres o quatre són d’aquest estil.

Sembla que aquest tipus de jocs és per a un públic reduït i aquest públic avui en dia és gent de 30 a 60 anys que només juguen als jocs del mòbil i ja no són consumidors de videoconsoles. Tots aquests jugadors quan els hi recordes una aventura gràfica de l’època, no poden evitar que els hi caigui alguna llagrimeta nostàlgica.

1987 – Una de les primeres aventures que recordo era el Maniac Mansion. Original, creatiu i divertit.

maniac-mansion-17

1990 – De les millors que he jugat mai i que casi un cop a l’any encara hi jugo, Monkey Island I i Monkey Island II.

monkey

1992 – La que més em va costar acabar i suposo que no seré l’únic: Indiana Jones Fate of Atlantis.

objecte

1992 – Una que em va encantar. Fusionava un joc de plataformes amb aventura gràfica amb grans animacions…aquest era el Flashback.

flashbackpb9

1992 – Un món màgic amb Legend of Kyrandia

legend-kyrandia

1993 – Una de les més divertides, entretingudes i gran obra mestra Day of the Tentacle.

day_of_the_tentacle_hd_repaint_full_by_bvigec-d73islr

1993 – Màgia divertida i “paridera” amb Simon the Sorcerer.

simon

1995 – Una que ens va sorprendre la qualitat de so i animacions va ser el Full Throttle

full
1998 – Una de les ultimes que vaig jugar, va ser el Grim Fandango

grim-fandango

Si voleu emular i recordar algun d’aquest jocs visiteu aquest web: www.scummvm.org

Jocs de 8 Bits d’estar per casa

Bé, pels que no us podeu imaginar el què és programar i dissenyar un videojoc, només us diré que un bit vol dir 1 BInari digiT que només pot tenir dos valors: 1 o 0. Limitats als anys 80 amb processadors de 8 bits i amb una RAM que no podria ni carregar aquest mateix blog, la imaginació dels creadors i dels jugadors havia de ser molt gran. Evidentment la música era nefasta o inexistent en alguns casos no podies guardar les partides… Eren jocs molt difícils i  al obrir la màquina sempre tornaves a la primera pantalla.

El primer videojoc que recordo era dels Barrufets, cap a allà a l’any 1984. Ens havien deixat un Spectrum i uns quants cassets ( jocs ). Era molt petit i mirava com jugaven els grans.

Els meus cosins tenien un Atari 2600 i era realment acollonant tenint en compte que va sortir l’any 1978. El so, els moviments i el joystick feien d’aquella màquina una màquina perfecta. Tardes sense jugar a pilota o anar amb bicicleta per culpa de jocs com el Kung Fu Master (1987).

La primera viciada èpica que recordo va ser amb el Knight Lore a l’any 1987. Un Amstrad va arribar a la nostra casa…Després de jugar-hi unes quatre hores tancaves els ulls i encara veies el joc, recordo malsons per culpa d’aquest joc. En aquell temps no miràvem la qualitat dels gràfics, simplement si hi havia un joc nou s’havia de jugar fins a tenir mal de cap.

El més curiós d’aquella època es que cada joc tenia la seva plataforma, i que alguns jocs semblaven més moderns que altres tot i sortir el mateix any. No podies jugar a tots els jocs que volies sense tenir una sala plena de Spectrums, Amstrads, Amiga, Apple II….

També era curiós com la majoria de pares s’unien a les partides i acabaven sent un viciats més, cosa bona, ja que ells tenien els diners per comprar més jocs.

Si voleu jugar algun joc de 8 bits us recomano visitar aquest enllaç: www.80stopgames.com

Hi trobaràs jocs de: Amstrad Arcade Apple II Atari 2600 Atari ST Commodore Ms-dos Nintendo Sega TurboGrafx16 Spectrum

Game Over.

Sherlock Holmes. [ Hayao Miyazaki ]

Sherlock Ho,es anys 80

Us en recordeu? ” Sherlock Holmes es el único y genial. Sherlock Holmes como él no hay otro igual. ” Si, la sèrie Sherlock Holmes, que es va emetre a l’any 1986. Mica en mica els anys noranta ja arribaven, i clar, l’animació japonesa ja portava temps sent un èxit al Japó i aquí volien provar aviam si funcionava. Sis dels vint-i-sis episodis van ser dirigits per el gran mestre del Anime, Hayao Miyazaki, que ja havia treballat a Heidi i Marco. I també la gran obra mestra d’anime, Conan el noi del futur. Va fer la pel·lícula de Lupin III i moltes grans obres que ja en parlarem. Aquesta sèrie musicada per el grup Nins,
va tenir problemes de Copyright amb els hereus de Arthur Conan Doyle i va ser congelada un temps, per això van canviar la direcció un cop solucionat.

La Hormiga Atómica

La hormiga Atómica, dibuixos de Hanna Barbera.
La Hormiga Atómica

Degut a moltes queixes i denúncies de violència en els dibuixos, als anys seixanta moltes sèries van ser cancel·lades. Així que els estudis de Hanna Barbera van crear una fórmula per no ser censurats. Van crear un munt d’èxits com els Picapedra, Scooby Doo, El oso Yogui, Els Jetson, etc… Només sentir la sintonia d’ aquests dibuixos corríem ràpidament a assentar-nos al sofà i poc a poc la nostra infantesa desapareixia…

La Hormiga Atómica (1965) : Una sèrie inspirada en Superman i els seus super-poders. Una formiga que podia volar i resolia casos molt al estil d’en Batman.