Skip to content

Arcade, salons recreatius [ Part 2 ]

Avui tornem a parlar, d’aquells llocs de mala fama. Allà on, si què era cert, coneixies a certs personatges «kinkis» per així dir-ho.

Amb l’èxit del Street Fighter, van començar a treure un munt de jocs de lluita. Un clàssic era el King of Fighters de Neo Geo per màquina d’arcade a l’any 1994. La peculiaritat era que lluitaves amb equip, tres lluitadors teus contra tres de la màquina.



Un altre del estil però per a mi amb moltes millores, era el samurai Shodown. Amb els «combos» increïbles que podies fer et creies un samurai de veritat.



L’alternativa que teníem a la lluita era el Puzzle Bobble. El mític drac de Dubble Bubble ara ens sorprenia en una especie de tetris amb bombolles.



Un altre joc que a mi m’agradava molt, era el Windjammers, també de 1994. Podies tirar el disc amb un superpower que empotraves l’enemic contra la porteria.



Recordo anar carregat amb monedes de 25 pessetes i com se’m baixaven els pantalons de tant de pes. En els salons més grans, hi havia un home que es passejava amb una ronyonera plena de canvi…molt autèntic!

Les Tortugues Ninja

«Som les fabuloses tortugues ninja, herois de mitja closca els més forts»

Allà als anys noranta la fascinació per les art marcials que va començar als anys 70 encara no s’havia acabat. Mirage estudios va publicar l’idea de Kevin Eastman i Peter Laird de fer una sèrie on unes tortugues mutants ajudaven a fer del món un lloc millor, tot i emetre-la a l’any 1987 als EUA, aquí no va arribar fins els noranta.

teenage-mutant-ninja-turtles-kevin-eastman-and-peter-laird-team-up-for-teenage-mutant-ninja-turtles-30th-anniversary

Addictes a la pizza i fidels al Estellicó lluitaven contra el malvat Trinxant.

Va ser un gran èxit, es van fer figures d’acció, cromos de xiclets, l’àlbum de panini i  un gran joc per la Supernintendo.

 

Panrico va fer una magnifica col·lecció: «24 Ninja adhesivos corporeos»

   

Si voleu veure la col·lecció sencera visiteu la botiga de cromos

Bollycao i Sega

Allà l’any 1992, casi tothom tenia ja alguna consola, ja fos portàtil, maquineta barata LCD o Watch and Game.

Recordo una notícia, posiblement, una llegenda urbana d’un nen japonès. Deia que era tant addicte que no dormia i ni anava a l’escola per lo viciat que estava. Bé, es deia que li havien posat cartells per tota la casa amb les paraules «Game Over» per així desintoxicar-lo…

Recordo moltes notícies en contra dels videojocs, el Japó i Bola de drac. Suposo que tenien por que es fessin amb el mercat nacional. Ja que ells creaven els jocs, els xips i l’Anime. Les paraules Nintendo i Sega ja eren conegudes a tots els racons del nostre país. Totes dues empreses, japoneses és clar.

A la gent de Bollycao, no els importava les ximpleries i s’havien el que volíem. Així que van treure uns cromos de les 60 millor aventures de Sega.

Super retro HITS! [ Part2 ]

La segona part del recopilatori de la música que va marcar a tota una generació. Aviam si en recordeu alguna.

Boys (Summertime love ) – Sabrina Salerno: Què cantaven a l’escola? “Boys, boys las tetas me rebotan…”

Smooth Criminal- Michael Jackson: Ens va ensenyar com agafar-nos les partsmitiquissim

BSO – Beverly Hills 90210A més d’un/a li caurà la llagrimeta…

Wake me up before you go go – Wham!

La dolce vita – Ryan Paris: Tot un hit del 83

Arcade, salons recreatius [ Part 1 ]

Vint-i-cinc pessetes un crèdit…quins temps…

A mitjans dels anys vuitanta, a molts bars ja tenien una màquina d’Arcade. Mentres els pares feien un cafè o esmorzaven, els nens i nenes podíem fer una partideta en aquestes màquines. Havies de ser un expert perquè sinó amb 25ptes no tenies suficient per passar una bona estona. Eren jocs, pensats per auto-superar-se cada cop que hi jugaves, o sigui quan més pagaves, més jugaves i quan més jugaves més lluny i més estona podies viciar-te.

 

La primera que vaig provar, era el Galaxian de Namco…era impossible, em desesperava, l’odiava a mort. També potser perquè era molt petit i no tenia gaires reflexes…

Després va ser el Ghost’n’Goblins, m’encantava l’estètica i els moviments però era molt difícil. Bé encara ho és, ja que ho he provat fa poc emulant-lo al PC i és impossible….

La que segurament em vaig deixar més monedes, va ser amb el joc Final Fight. Després de més de dues dècades he aconseguit passar-me’l sencer. Per a mi, una autèntica joia.

Amb el temps els meus reflexes havien millorat, tenia una gran habilitat i podia jugar al Pang més de quinze pantalles només amb un crèdit.

Per sort alguns afortunats com jo, que teníem a l’avast un Spectrum, un Atari dels cosins i un Comodore del veí. Podies jugar als clàssics com Pacman, Asteroids, Comando, Kung Fu i d’altres gratis. Però llavors va sortir el Street Fighter II…la Supernintendo i la Megadrive estaven a punt de sortir al mercat i ningú en tenia cap així que a gastar tocava.

Amb la moda de les videoconsoles a casa, les màquines d’Arcade anaven desapareixent poc a poc dels bars. A els amos ja no els hi sortia tant rentable i preferien posar una taula en el seu lloc, per fer més caixa.

Però encara hi trobaves tot de joves als salons recreatius, ja que tenien videojocs de NeoGeo o exclusius només per aquestes màquines. Màquines amb forma de nau, moto o de cotxe, o sigui tot allò que no hi cap en un menjador.

Allà als any noranta, a només cent metres de casa meva, tenia accés a quatre sales d’aquestes, sabíem que la febre dels videojocs no moriria mai, el que no sabíem es que amb els anys canviarien tant.




El millor d’aquells salons recreatius era que quan et cansaves dels videojocs, que díficilment passava…sempre podies jugar a un futbolí o un airhockey.

El pitjor era que els pares et pillessin, ja que eren llocs que tenien mala fama on sovint hi freqüentaven “campaneros”.


 

Continuarà…

Jocs: La invasió espacial

A l’any 1969, ens van dir que l’Apolo 11 va arribar a la lluna. Aquest fet va tenir una gran influència als anys 70 i 80, tot eren coets, naus, ciència ficció i robots.

 

LES JOGUINES

Figures d’acció com Madelman Cosmic…


Els jocs de construccions com Famo Space de Famobil

   


Tente
va treure la línea Astro a l’any 1977…


Els videojocs…Space Invader i Asteroids d’Atari





La malaltia era molt gran, els xiclets tenien cromos de l’espai, els Phoskitos de naus espacials, Bollycao hologrames de l’espai, els cereals…i així tot.

Qui tenia el Halcón Milenario, estava considerat com una especie de Déu.. mai el vaig tenir…

halcon

Per sort per a mi va ser un tema que m’agradava i encara em segueix agradant, els que odiaven el tema estel·lar deuen recordar que fins i tot a la sopa, i segur que ho van fer, hi havia naus espacials.