No sé si us passa, però jo, quan recordo els vells temps, sento una olor rància entranyable. Els anys vuitanta, han quedat enrere per sempre més, no em refereixo a la moda, sinó aquella societat i aquells nens que ara tots ja passem de la trentena. La generació de canalla que vivíem i jugàvem sols pel carrer, els mateixos que vam veure com poc a poc el consumisme arribava a tots els llocs del nostre país amb el televisor. Els mateixios nens que ens vam criar escoltant rock i que vam veure el naixement de la música Heavy Metal i Disco… Pantalons cenyits, cabells llargs i cintes de casset… Hombreres, permanents i discoteques…

 

El Sida i l’heroïna eren el mono-tema d’aquells dies però malgrat això semblava una societat que creia en el progrés i amb les noves tecnologies, vivíem amb menys lleis repressives i la gent semblava més tolerant i menys autòmat. Clar que ho dic des de el punt de vista del nen que era.

 

Aquest blog/arxiu és un homenatge a aquells temps, no només als anys vuitanta, sinó aquells anys que hem deixat enrere. És un blog on vull intentar que revisqueu moments oblidats i que viatgeu amb mi al passat sense bitllet de tornada al nou mil·lenni.

 

Benvingut/da al passat!

temps