Sobre els setanta i els vuitanta, quasi tots teníem encara que fos un televisor a color al menjador. Evidentment sense comandament a distància i alguns afortunats teníem vídeo VHS o Beta. Recordo el televisor que teníem, era bàsicament una caixa de fusta on sortien uns botons i un palet on girant podies sintonitzar els dos únics canals. Un era TVE1, programació variada i l’altre TVE2 més centrada en l’art i la cultura, canal molt odiat pels nens de l’època ja que només volíem veure els dibuixos. Els dibuixos animats els transmetien únicament en castellà, gran part amb accent de Sud Amèrica. Per sort l’any 1983 va néixer TV3 i ja teníem una mica més de varietat.

 

La majoria de programació infantil, eren episodis dels any cincuanta i seixanta dels estudis de Hanna Barbera actualment desaparegut, absorbit per la Warner Bross. Ens empassàvem molts episodis de Tom i Jerry, Félix el Gato, Scooby Doo, el Pájaro loco, La Hormiga Atómica. I clar, les sèries del moment…

 

En aquells dies la moda de l’espai i la robòtica era contagiosa i van començar a treure animacions com: Comando G, Mazinger Z, Ulises 31, El capità Harlock, Transformers…Tota de la mateixa temàtica. Per altre banda, la moda dels anys quartanta dels super herois encara durava i podies veure episodis de DC Comics i Marvel. Superman, Super-Perro, La liga de la justicia, Aquaman, El capitán américa, etc… I d’aquí va sortir, segurament la série més representativa dels anys vuitanta, He-Man Masters del Universo…¡Por el poder de Greyskull!

 

Recordo amb molta enyorança les tardes de llet amb cola-cao que passava davant del televisor, quan ja havia fet els deures, flipant amb la programació que teníem simplement amb tres canals. És lògic que qualsevol dels lector també tingui aquests bons records, ja que era l’únic moment del dia que podíem veure una pantalla.