Allà l’any 1992, casi tothom tenia ja alguna consola, ja fos portàtil, maquineta barata LCD o Watch and Game.

Recordo una notícia, posiblement, una llegenda urbana d’un nen japonès. Deia que era tant addicte que no dormia i ni anava a l’escola per lo viciat que estava. Bé, es deia que li havien posat cartells per tota la casa amb les paraules «Game Over» per així desintoxicar-lo…

Recordo moltes notícies en contra dels videojocs, el Japó i Bola de drac. Suposo que tenien por que es fessin amb el mercat nacional. Ja que ells creaven els jocs, els xips i l’Anime. Les paraules Nintendo i Sega ja eren conegudes a tots els racons del nostre país. Totes dues empreses, japoneses és clar.

A la gent de Bollycao, no els importava les ximpleries i s’havien el que volíem. Així que van treure uns cromos de les 60 millor aventures de Sega.