Les aventures gràfiques…quins bons records. Sempre què penso en el Monkey Island o Indiana Jones, penso en les hores que passava junt amb mon pare descobrint passadissos secrets, intentant resoldre enigmes i explorant amb el cursor paisatges de píxels de colors per trobar algun objecte útil per la nostra aventura.

Desgraciadament aquest tipus de jocs van néixer a mitjans dels vuitanta i van morir a finals dels any noranta, poc temps per tenir una bona col·lecció. Sembla que empreses com Sega i Nintendo ( els Déus del moment ) van pensar que estaven dissenyats per a PC amb mouse i que ja no tenien futur amb les seves videoconsoles. També al ser jocs que si els memoritzaves ja no tenien la mateixa gràcia sinó passava un bon temps, no et podies viciar. Tot el contrari del que buscaven en aquell temps per a màquines recreatives com la Mame o NeoGeo, que quan més jugaves i més gastaves, més expert eres. ( 25 pessetes 1 crèdit )

Apart cap allà als anys noranta totes les consoles anaven amb gamepads ( comandament amb botons ), cosa que als adults els hi costava i preferien seguir jugant amb el PC a jocs d’estratègia. ( Ja en parlarem un dia )

Amb la facilitat de tenir el control de la direcció i acció en un sol comandament ( evidentment amb cable ), els jocs de moda eren de tipus plataformes com el Super Mario World o Sonic i jocs de lluita Street Fighter, Samurai Shadown, King of Fighters, etc… Jocs que demostraves la teva habilitat amb els dits i no amb el teu cap i normalment els pares ja no et prenien la màquina per jugar-hi ells.

Això va evolucionar a jocs de Shooter en primera persona fins arribar a jocs de super èxit com el Call of Duty. Els milions que mouen aquests tipus de jocs avui en dia entre d’altres coses, han matat les aventures gràfiques.

Al llarg dels anys he trobat l’influencia que van tenir les aventures gràfiques en alguns videojocs més actuals com el Silent Hill o Xenoblade Chroniques, però sempre trobaré a faltar la formula pura i dura d’aquell estil de joc que tant em feia trencar-me el cap. “Usar cangrejo con caja torácica. Usar caja torácica cebada en Piscina para cangrejos “

Anys més tard amb la WII, que van treure el Runaway, també una masterització, per així dir-ho, del mític Broken Sword i un joc de l’Agatha Christie. Tots molt recomanables pels amants d’aquest jocs. Però clar estem parlant que si la WII té mil jocs, només tres o quatre són d’aquest estil.

Sembla que aquest tipus de jocs és per a un públic reduït i aquest públic avui en dia és gent de 30 a 60 anys que només juguen als jocs del mòbil i ja no són consumidors de videoconsoles. Tots aquests jugadors quan els hi recordes una aventura gràfica de l’època, no poden evitar que els hi caigui alguna llagrimeta nostàlgica.

1987 – Una de les primeres aventures que recordo era el Maniac Mansion. Original, creatiu i divertit.

maniac-mansion-17

1990 – De les millors que he jugat mai i que casi un cop a l’any encara hi jugo, Monkey Island I i Monkey Island II.

monkey

1992 – La que més em va costar acabar i suposo que no seré l’únic: Indiana Jones Fate of Atlantis.

objecte

1992 – Una que em va encantar. Fusionava un joc de plataformes amb aventura gràfica amb grans animacions…aquest era el Flashback.

flashbackpb9

1992 – Un món màgic amb Legend of Kyrandia

legend-kyrandia

1993 – Una de les més divertides, entretingudes i gran obra mestra Day of the Tentacle.

day_of_the_tentacle_hd_repaint_full_by_bvigec-d73islr

1993 – Màgia divertida i “paridera” amb Simon the Sorcerer.

simon

1995 – Una que ens va sorprendre la qualitat de so i animacions va ser el Full Throttle

full
1998 – Una de les ultimes que vaig jugar, va ser el Grim Fandango

grim-fandango

Si voleu emular i recordar algun d’aquest jocs visiteu aquest web: www.scummvm.org