✪ Screech: Porno, drogues i presó.

Comentaris
0
Categories: Actualitat, Programació TV
Etiquetes:  , , , , ,

screech

 

Sovint la fama i els diners, acaben arruïnant vides. Dustin Diamond, el freaky de «Salvados por la campana» és un d’aquests casos.

Ha de ser molt dur que des de 1989 fins a l’actualitat et diguin, freaky i pringat. Per en Dustin, això mica mica el va omplir d’odi i ràbia, fins al punt d’arruïnar-se la seva pròpia vida.

Després de la mítica sèrie Saved by th Bell (1989-1993), van haver-hi uns remakes de 1993 fins l’any 2000. Evidentment no cobrava tant com a la sèrie original però semblava que fins l’any 2000 tot li anava prou bé. Però interpretar un mateix personatge durant 11 anys, perjudicà greument la seva carrera com actor.

Durant més de 6 anys, sense destacar en res, ningú el contractava, ja que només el veien com el personatge de Screech. Amb el temps va perdre totes les propietats fins a tal punt que va haver de fer una campanya per salvar la seva pròpia casa.

En un intent de sortir del pou, va muntar un grup de música, on ell era el baixista. No va tenir èxit i es van separar ràpidament per múltiples desacords. La frustració, depressió i el consum de drogues mica en mica el convertia en un personatge més gris.

L’any 2006 quan finalment es va adonar que era impossible desencasellar-se, va fer una pel·lícula pornogràfica, Screeched: Saved by the Smell. Aprofitant el nom de la sèrie i del personatge. Suposo que alguna denuncia per part de la cadena de televisió li va caure.

Seguia arruïnat, amargat de la vida i drogat. Finalment es va divorciar de la seva dona a l’any 2009. Aquell mateix any va publicar un llibre, criticant a tots els actors i actrius de «Salvados por la campana». Explicant les situacions de drogues i sexe dins la cadena NBC, i dient que ell havia tingut sexe amb més de 2000 dones. En el llibre diu que l’actor principal era un gandul i que anava sempre drogat. El llibre el va titular: «Behind the bell», aprofitant de nou la fama de la sèrie. Aquí realment es va guanyar el rebuig del públic i els seus antics companys.

Finalment al 2014, en un bar va haver-hi un enfrontament on l’actor va apunyalar a un home, que segons ell, estaven apallissant a la seva nova promesa, Amanda Schutz i declarant que va fer-ho en defensa pròpia. El jurat no es va creure la història, tant ell com l’Amanda van haver de complir una petita condemna i treballs socials.

Al maig d’aquest mateix 2016, va violar la condicional per consumir drogues i va ser arrestat de nou.


♬ Discoteques dels 90’s

Comentaris
0
Categories: Música retro, Vida als anys 90
Etiquetes:  , , , , , , , ,

Recull de discoteques i les cançons més mítiques i característiques de Barcelona als anys noranta…

DISCOTECA ALTERNATIVA

disco_alternativa

Situada a General Mitre amb Balmes, si, allà al costat de la benzinera. Era una de les discoteques com diu el seu nom, alternatives. Alternativa a la música Dance i Techno. Tant et feien una sessió dels grans hits de la MTV, com et posaven Hardcore Punk fins a música Rap. Era fàcil que reunis a molta gent, sobretot menors demanant vodka amb llima. El local no era especialment gran però tenia dos pisos. Unes escales de fusta et portaven als lavabos i al futbolín.

Allà al 1995, el panorama d’aquella zona va canviar. Els bars de barri s’adaptaven a les demandes dels joves: Gerres grans i gots per jugar al “duro”, Kalimotxo i més vodka amb llima. I al matí següent, els veïns es llevaven amb el carrer amb vòmits, pixades i algun que o altre dormint a la vorera.
Al costat de la discoteca, molt amagat pujant unes llargues escales hi havia el Bar Jordi. Aquell bar va ser mític, ja que apart de poder fumar tota mena de coses, la decoració corria a càrrec dels clients, et permetien pintar qualsevol graffiti a les parets.

Sessió de DJ d’Alternativa:

SR.LOBO

disco_lobo

Situada al mític barri dels 90’s, Poble Nou. Al carrer Almogàvers al costat de les vies. El seu nom ve d’un personatge de la pel·lícula de 1994, Pulp Fiction. Discoteca plena de llegendes urbanes on antigament tenia billars, dards i futbolins. Un gran espai on ballar i despullar-se amb la cançó de Joe Cocker – You can leave you hat on. Obria a les 17h de la tarda i feia una pausa a les 22h, moment on podíem anar a sopar a l’Ovella Negra. Després obria a mitjanit fins la matinada. La música era molt variada, tant podies escoltar Kortatu com les Spice Girls i al final de cada sessió, per treure a fora la gent, posaven els Underworld amb el seu Born Slippy.

 

Sessió DJ Discoteca Sr.Lobo


ACEROS ESPECIALES

El Hardcore estava de moda a Barcelona, grups com NOFX, Pennywise i Millencolin començaven a fer-se cada cop més coneguts. Amb ells retornava la moda del skate, els pantalons amples amb un llarg cinturó penjant. Apareixien els Straight Edge per primer cop al nostre país.

Al barri de Les Corts, al carrer Taquígraf Garriga amb Berguedà va obrir aquest santuari del Hardcore acollint a centenars de joves cada cap de setmana. També era mític passar una estona al solar del costat, actualment la comissaria dels mossos, per estalviar-se unes quantes pessetes amb alcohol o si havies lligat amb algú, podies tenir una mica d’intimitat.

El local era petit, entraves baixant unes escales i acabaves en una sala subterrània on hi havia bidons per seure i pantalles on posaven vídeos de Skate, Snowboard i videoclips.

Sessió DJ Aceros Especiales

 

DIXI 724

dixi

Situada al carrer Sancho de Ávila. Baixaves a la parada de Marina on es reunien milers de joves cada cap de setmana a finals dels noranta. Cabells de color, jaquetes vespas, skates, alguns maquillats estil gòtic, altres com el protagonista de «The crow, 1994», lentilles d’ulls de serp, bambes amb altes plataformes, en fi, com una passarel·la de moda molt variada.

Una de les discoteques que aplicaven durament la nova llei d’alcohol de 1991 ( Majors de 18 anys, antigament 16 anys) . Al entrar et demanaven el DNI, si tenies 18 anys tenies un segell especial que et permetia beure alcohol.

Al entrar al Dixi, no podies evitar mirar el sostre on penjava una gran avioneta. Entre «xupitos» de colors i litres de Kalimotxo podies pujar per unes llargues escales a demanar al punxa disc que et possés la teva cançó preferida per poder-la ballar a la pista, així que tenien una gran varietat musical.

Actualment Dixi 724, segueix obert. ( No té res a veure de com era abans )

Sessió DJ Dixi 724

 

Quina era la teva disco alternativa preferida dels 90s de Bcn?

View Results

Loading ... Loading ...

 

✪ Vuela con Peter Pan [Cropan]

Comentaris
0
Categories: Àlbums, Brioixeria / Bolleria, Col·leccions de cromos, Cropan
Etiquetes:  , , , , , , ,

El final dels 70 arribaven i amb ells començaven les modes de la brioixeria industrial. Una de les marques més populars van ser els «Pastelitos Cropan».

Amb una gran varietat de dolços com el Búlgaro, Chiu-Chiu, Mermelada, Wickie, Bracito, Chapela i Megaton. Van «alimentar» tota una generació.

Cropan, es va crear a Barcelona i van promocionar els seus berenars amb cromos col·leccionables.  La majoria editats per Crecspan SA. Cropan no pot presumir de seguir existint però si que ho pot fer per crear, segurament, les millors col·leccions de cromos que mai hem vist. Actualment els seus cromos són els més buscats per tots els col·leccionistes, Cropan va marcar…

Hi ha tantes col·leccions i promocions que seria impossibles mencionar-les, així que us deixo de moment amb un àlbum virtual de «Vuela con Peter Pan». ( Hi haurà centenars de posts dedicats a Cropan )

Veure més material Cropan ( Només usuaris registrats )

 

►Super retro HITS! [ Part 5 ]

Comentaris
0
Categories: Música retro
Etiquetes:  , , , , , ,

Cançons que de vegades oblidem, us deixo també amb dos videoclips dels 80’s.

Kim Wilde – Kids in America

 

Laura Branigan – Self control

 

Marc Almond – Tears run rings

 

Maria Vidal – Body rock

 

Men at work – Down under

 

✪ 1995: Tribus urbanes

Comentaris
0
Categories: Vida als anys 90

Al 1995, era fàcil formar part d’una tribu urbana ja que si t’agradava un estil de música sempre tenies el teu racó a la societat. Aquell any va ser on més tribus urbanes es veien pels carrers de Barcelona, ja que arrossegaven moviments dels anys seixanta fins els nous que ens venien a la tele i la MTV. ( Com el Rap, el Grunge i el Trance ).

Antigament era un orgull formar part d’una tribu urbana ja que aquests moviments naixien d’una forma marginal amb els seus ideals, la seva música i la seva roba. I realment eren moviments, no modes. Als anys 90, els adolescents triaven la seva tribu urbana.

Aquell 1995, podies veure pel barri Gòtic els Hippies, els Skinheads, Punkies, Heavies, Rastes, Hardcoretes, Grunges i algun rapero al Jamboree. Els discotequeros, bacales i quillos habituaven discoteques de moda com Mozart, Up&Down, Tunnel, Chasis i Permormance ( Posteriorment, el Pacha de Pedrables ).

HIPPIES I RASTES

1995hippies
Origen Hippie: Moviment dels 60’s de Nord Amèrica.
Origen Rasta: Rastafarisme de Jamaica inicis als 30’s però popular als 70’s.

Els Hippies dels 90’s, també coneguts com a «Guarros» o grenyuts per els Skinheads o els Discotequeros, seguien portant el cabell llarg, pantalons acampanats i duien la vespa ( jaqueta ). Tenien alguna discoteca com l’Alternativa tot i que els raperos i els hardcorettes també passaven les seves hores de vodka amb llima allà.
Escoltant una gran varietat com Nirvana, Blur, Beastie boys i Beck. Amb unes pantalles on passaven videoclips de la MTV. I mica en mica sonaven grups com Babylon Zoo amb el seu hit Spaceman, el grup de transició del rock alternatiu cap a la música trancera que en dèiem aleshores. Però l’habitat natural d’aquesta tribu era el barri Gòtic i les seves tavernes o carrers.

D’aquesta tribu hi havia la variant dels Rastes, es veien per primer cop Dreadlocks en joves de quinze anys. Seguidors del cànnabis i el Reggae.

Variants: Piji-hippies i Cumbes.

SKINHEADS

1995skins

Origen: Jamaica. Del Ska, dels Rudeboys i els mods. Finals dels 60’s.

Els Skinheads, també freqüentaven el barri Gòtic. Bars com el Neme, la Dolce Vita i La Tieta. Quan parlo dels 90 i Skinheads parlo dels SHARP. Anti-racistes i amb una gran actitud política. Fanàtics bàsicament del Ska clàssic i alguns del Punk o l’Oi!. Botes militars, cap rapat i jaqueta anglesa de classe treballadora.

Variants: Rudeboys, mods, RASH, skins Apolítics.

PUNKS

1995punks

Origen: Dels 70’s, Anglaterra.

Alguns punkies que havien sobreviscut l’heroïna i alguns de nous més moderats, també corrien amb les seves cadenes per aquells carrers bruts i deixats. Amb les crestes de colors i els imperdibles escoltaven encara el Punk-Vasc dels 80’s. Eskorbuto, La Polla Records, MCD… El moviment encara tenia presencia, tanta que fins hi tot l’Ajuntament a les Festes de la Mercè portaven grups de punk.
S’ha de d’estacar que el Ska-punk també havia arribat a la nostra ciutat, i apareixien més crestes i Skatalítics.

Variants: «Pies negros».

HEAVIES

1995heavies
Origen: Finals dels anys 70. Hard-rock.

Amb les grenyes llargues, i pedaços a les jaquetes. La música heavy seguia sonant al nostre país. Grups com Metallica i Sepultura és feien més i més famosos. Per altra banda el Metal-Glam com els Guns’n’Roses o en Bon Jovi també arrasaven amb la industria musical dels 90’s. A les tavernes del Gòtic es sentien en els Jukebox ( ja en CDs): Sweet Child o mine, Always, Nothing Else matters….

Variants: Punkie-heaviata, Heavy-hippie, grenyuts.

En aquells anys, era fàcil reconèixer qui escoltava quina música, quines drogues consumia i quina era la seva actitud política.

HARDCORETTES

1995hardcore

Origen: El punk.

Una nova moda arribava a la ciutat. Pantalons amples i skate, un cinturó penjant i molt poca actitud, en excepció dels Straight Edge. Poc a poc obrien locals on es podia fer skatting i escoltar música com els NOFX, Pennywise. Una mítica discoteca era Aceros Especiales, al barri de Les Corts.

Variants: Moderns, skaters.

GRUNGES

1995grunges

Origen: Seattle, EEUU. Mitjans dels 80’s. Hardcore-Punk.

Popularment coneguts aquí com a «Nirvaneros». Un altre moviment nou, clarament venut per la MTV. Els Hipsters del moment. Els hippies barcelonins que es sentien deprimits passaven a ser directament Grunges. Freqüentaven els mateixos llocs que els hippies i els hardcorettes. Al barri de Poble Nou començaven a obrir desenes de discoteques, amb música tant variada que podies escoltar des de Hard-rock, Metal-Glam a Punk, Hardcore i d’Ska a ska-punk… Una formula per abarcar a tothom que no fos discotequero.

Variants: Nirvaneros.

RAPEROS

1995raperos

Origen: Anys 70, Nova York.

La cultura hip-hop a Barcelona, tristament va passar primer per el televisor amb «El príncipe de Bel-Air» Pocs raperos hi havien als anys 80, abans d’aquesta sèrie. Evidentment aquest moviment tenia poc a veure amb el moviment del Bronx però la gent anava descobrint tota la cultura del Breakdance i el Graffitis i anava creant una sub-cultura. Alguns, els menys autèntics per així dir-ho, tenien fama d’ ajuntar-se amb els «pijos» o «discotequeros». Era habitual veure un «rapero» passar-se a la moda del Pont Aeri i la Alpha Industria.

Variants: Hip-hopero.

PIJOS I DISCOTEQUEROS

1995makineros

Origen: Música disco finals dels 70’s.

Aquí un ambient sempre relacionat amb el feixisme, l’actitud nazi i racista on paradoxalment els orígens de la música disco tenen una clara arrel del Funk i el R&B, música negra. En aquells moments el Tecno-Pop i la música Dance pegava fort. El consumisme i les drogues de disseny eren la seva religió. La ruta del «Bacalao» del País València arribava al seu final i va evolucionar en aquesta moda d’imitació als Skinheads, Alpha Industria i talls de cabell de cendrer. Les noies duien un gran serrell i roba ajustada i curta, com les minifaldilles. Era la tribu rival de totes les altres.

Variants: Pelats, quillos i maquineros.

TRANCEROS

Origen: Tecno-pop i Acid House. Trance dels 90’s.

Hi havia més gent que li agradava la música electrònica però no l’ambient dels pelats. La música electrònica té infinitats de variants, unes d’elles el Trance i el Techno. Així que no va tardar gaire en posar-se de moda locals com la Sala Apolo i el Moog on els Djs punxaven i els clients bevien aigua per suportar millor la deshidratació de les pastilles.

Variants: Pastilleros.

Però poc a poc les grenyes s’han tornat amb calves i algunes crestes de color blanc. Els discotequeros van deixar de sortir i els locals anaven adaptant-se a les noves modes i estils musicals com el House i l’ambient nazi va desaparèixer. El Grunges van morir junt amb en Kurt Cobain i els raperos han anat evolucionant de sub-cultura en sub-cultura. Poble Nou tancava cada dia més locals, el barri Gòtic va tornar a ser un lloc turístic i la gent del carrer és va convertir en ambigua i avorrida.

Les tribus urbanes van morir en el moment que els seus ideals polítics ho van fer.

► 4 pelis dels 80’s

Comentaris
0
Categories: Pel·lícules mítiques
Etiquetes:  , , , , ,

Avui us parlaré de quatre pel·lícules dels 80, no vull parlar de les típiques de ciència ficció ni de Spielberg sinó d’altres pel·lícules interessants que potser se’n parla massa poc i crec que són imprescindibles per recordar aquells temps.

«El Club de los cinco» Quins temps quan et castigaven… Divertida i molt d’època.

«Cuenta conmigo» Una història d’Stephen King, on els protagonistes són uns nens. Molt ben ambientada a finals dels anys 50. Mai més es tornarà a fer una pel·lícula així.

«La princesa prometida» Una altre peli de Rob Reiner, molt freak. No és el típic quotidià, vulgar i mediocre conte de fades.

«El secreto de mi éxito» Un guió molt vuitantero i yanki. Cap al final de la pel·lícula el muntatge deixa molt que desitjar però la música i la trama és entretinguda.

✪ Videojocs de Pinball

Comentaris
0
Categories: Vida als anys 90, Videojocs
Etiquetes:  , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,

2365509-tg16_aliencrush_3

El Pinball ve d’un joc del segle XVIII anomenat Bagatelle, d’origen francès. L’enginyer Harry Williams als anys trenta va inventar el sistema electroimant, es considera el creador de la primera generació de pinballs. Als anys quaranta van començar a fer models que et donaven diners al arribar a certa puntuació. Aquestes màquines es trobàvem a locals associats amb gàngsters i es varen prohibir als anys cinquanta fins l’any 1967 a Estats Units.

Al època dels nostres pares li deien el «millón», el nom era perquè si arribaves a fer un milió de punts tenies una partida gratis. Als anys setanta va tornar la moda, als vuitanta qualsevol recreatiu tenia un pinball a vint-i-cinc peles el crèdit. Eren més mítics que mai i finalment als anys noranta els van digitalitzar.

1989 ALIEN CRUSH

El primer que vam tenir a casa d’aquest genere. Semblava una tonteria de joc i que no ens viciaríem gaire, però realment van ser molts els cops escrivíem al pc, A: / A: CD ALIEN …etc…


1992 PINBAL FANTASIES

Hores i hores superant la puntuació i fent faltes amb la tecla «space». Podies jugar al Party Land, al Crash and Burn, Billion Dollars Game i al Stones Bones. El millor per mi, el Party Land.

Download Pinball Fantasies

1992 PINBALL DREAMS

Quatre pinballs més a casa sense ocupar espai. El mític Ignition, Steel Wheel, Beat Box i Nightmare.


1993 EPIC PINBALL

El que més hores em vaig passar jugant… Ho tenia tot, bona música una física més bona del moviment, més missions i 12 pinballs… Android, Pot of Gold, Excalibur, Crash and Burn, Magic, Jungle Pinball, Deep Sea, Enigma, Cyborgirl, Pangaea, Space Journey i Toy Factory.

El que més recordo és Android, suposo què és el que més em vaig viciar…


1995 PINBALL ILLUSIONS

Law ‘ n’ Justice, Babewatch, Extreme Sports.

Per sort, sempre s’han continuat fent jocs de pinballs i de molt bons. Mai recomano res «moderno» és un pecat de «L’Homus-retrus» però si teniu l’ocasió de jugar al Pinball Hall of Fame: The Williams Collection de la Wii és molt bo. Han reproduït maquines originals dels vuitanta i dels noranta amb un resultat molt bo.

✪ Super retro HITS! [ Part 4 ]

Comentaris
0
Categories: Música retro
Etiquetes:  , , , , , , , , ,

Baltimora – Tarzan boy
El projecte era d’un angles però tots els seus components eren italians.

Bow wow wow – I want candy
El grup New Wave de moda dels 80, els Bow wow wow van durar fins el 2006.

Dexy’s midnight runners – Come on Eileen
Aquest grup sortien a “Els Joves” amb una altra cançó dins del lavabo.

Dire Straits – Walk of live
Un any després del seu gran hit “Money for nothing” ( 1985 ) Va sortir aquesta cançó al 1986, continuaven rebentat les llistes d’èxits.

New Musik – Living by numbers
Grup britànic actiu de 1977 fins al 1982

✪ Fotocòpies de Bola de drac [1991]

Comentaris
0
Categories: Vida als anys 90
Etiquetes:  , , ,
Mítica fotocopia de Bola de drac

Mítica fotocopia de Bola de drac

Al ser tant ràpida la moda de Bola de Drac tothom corria a publicar marxandatge per ser els primers de treure-ho al mercat. La majoria dels primers productes que van sortir no eren obres originals sinó imitacions barates. Una de les primeres modes de Bola de Drac van ser les fotocòpies.

Algú va tenir la idea de fotocopiar imatges de revistes, mangas i pòsters, evidentment sense pagar el copyright, i es van començar a vendre a les llibreries, recordeu que en aquells temps eren una mescla de llibreria, quiosc i copisteria. Si tenies la sort que els pares treballaven a un lloc amb fotocopiadora, podies fer copies i intercanviar-les amb els companys. Els preus eren els següents:

Fotocopia A4: – Blanc i negre, 5 pessetes. – Color: 25 pessetes.

Fotocopia A3: – Blanc i negre, 15 pessetes. – Color, 50 pessetes.

Aquest venedors tenien una carpeta amb els «originals» per quan es quedaven sense copies.

La gràcia era comprar una fotocopia que ningú tingués, o sigui canviar de barri o població, mirar el catàleg que tenien i comprar-les. Hi havia fotocòpies de tota mena… ( Poc a poc aniré classificant-ne al Retro-museu, registra’t de forma gratuïta )

Fotocopia a Ròtring

Quan tenies una fotocòpia amb molt mala qualitat, amb paciència la repassaves amb un ròtring i treies una còpia amb els negres més definits.

Fotocòpia d’imitador

Quan faltava material, alguns s’entretenien a inventar-se una fotocopia, casi segur que aquests eren els propis llibreters que volien vendre més i fer-se famosos de tenir més fotocòpies que altres llocs.

Fotocòpia Spoiler

El primer cop que vam veure el Goku de gran, el primer cop en veure les lletres de Bola de drac Z, o les primeres imatges dels androides, va ser per fotocopies de revistes com la Vjump del Japó o Dorothee de França que anaven molt més avançats que nosaltres.

Fotocòpia de color falsa

Els més talentosos pintaven una fotocopia amb retoladors i després feien una còpia a color, d’aquesta manera sortia més barata.

Fotocòpies pornogràfiques

Molts recordem el mític dibuix fet per un imitador de la Bulma i en Goku dient: – Allarga’t bastó màgic! ( Els que no us sona, us podeu fer una idea gràfica o quan la trobi la posaré al Retro-museu)

Fotocòpies minis

Normalment aquestes eren fotocòpies del manga on podies veure el que passaria a la sèrie. Eren la meitat que una de les normals.

Fotocopies amb copyright

Segurament en alguns llocs van tenir problemes legals i van fer unes fotocòpies dubtoses amb un peu de lletra picat a màquina d’escriure dient que estava autoritzada per els titulats dels drets….sospitós…

També hi havien fotocòpies del Dr.Slump i de «Caballeros del Zodiaco» però res a veure amb la varietat que teniem amb el nostre nou amic Goku.

anarmuseu

✪ Xiclets de MacGyver [1987]

Comentaris
0
Categories: Col·leccions de cromos, Xiclets
Etiquetes:  , , , ,

No faré un article parlant de MacGyver, és un tema prou sobat… Només vull recordar que casi tots els que el miràvem esperàvem aprendre alguna cosa nova per si de cas en algun moment ens trobàvem en la mateixa situació algun dia. Entre el Quimicefa i MacGyver, ens pensàvem que seriem invencibles.

Al 1987, gaudíem d’una de les col·leccions més horteres de la història, recordo que eren tant horribles que fins hi tot de petits ens rèiem del seu disseny . Ho tinc per confirmar però em sembla que el total són 25 cromos de xiclet:

Maxi Adhesivos Metalizados con MacGyver

macgyver