Skip to content

Apple II: La revolució empresarial

Woz i Jobs eren fanàtics del gran Alan Turin, matemàtic i mestre de la intel·ligència artificial dels anys 40. En honor a la trista vida d’en Turing, van fer el logotip. En Turing era homosexual, i va viure en una època on el Regne Unit pensava que l’homosexualitat era una malaltia i obligaven a medicar-se amb hormones. Als 41 anys, el Dr. Turing es va suïcidar menjant-se una poma enverinada amb cianur. D’aquí ve el logotip, la poma mossegada amb l’arc de Sant Martí.

apple_logo_rainbow

Qui ens podia dir que una empresa que va començar amb dues persones sense capital, que un es va haver de vendre una calculadora i l’altre una furgoneta hippy Volkswagen arribarien tant lluny.

Als anys 80 poques empreses estaven informatitzades. L’Apple II, era un model petit i més barat que altres, L’Steve Wozniak i l’Steve Jobs van tenir la visió de comprar el VisiCalc, la primera eina de full de càlcul, era perfecte per fer factures, calcular stock, etc… Això fa fer que es disparessin les ventes en el sector empresarial.

Imatges del programa VisiCalc i l’Apple II:

Aquest ordinador, va estar venent-se de finals dels 70 fins a mitjans dels 80, molts anys avui en dia, per un sol model. A mi el que realment em posava nerviós era el ratolí, ja que en aquella època casi tothom ja tenia un PC 386 i tots el ratolins tenien dos botons però ells no, un sol botó multi-funcional…sempre han estat molt fashionetis…

Ja cap als anys 90, les paraules Apple i Macintosh, desapareixen i es comença a utilitzar la paraula més ”in” del moment, Mac. En aquella època, eren ordinadors més ràpids i que duraven més però ja no era tant assequibles, així que aquí només els dissenyadors, arquitectes i editors de vídeo en tenien un al seu estudi. Com que moltes cases d’informàtica no arreglaven Macs i el servei tècnic deixava molt a desitjar,  la majoria d’empreses utilitzaven PCs. S’ha de dir a favor, que eren pocs els cops que tenies problemes amb aquestes màquines. Un gran invent que va ajudar a que prosperessin moltes empreses.

Joguines de Quiosc: Les bales “canicas”

Una de les joguines que sempre recordarà tothom, són les bales, popularment conegudes com «canicas». Res més fàcil que fer un forat al terra del pati o del parc i au…”Chivas, pie bueno, tute..” Com tot bon joc, podies escollir si jugaves en «Verda» o en «Menti» o sigui, apostant una bala o simplement un partit amistós.

No només era divertit jugar amb elles. sinó que alguns i algunes amb complexe de garsa ens encantava admirar-les. Inclús fer canvis, una carioca per dos ulls de gat…. una de gran per tres de petites, etc….

De moment aquí teniu el que he pogut classificar, si sabeu algun altra variant o trobeu a faltar alguna, deixeu un comentari. Gràcies.

bales

Curiositat: era habitual quan un mouse deixava de funcionar, desmuntar-lo per netejar la brutícia que hi podia quedar. Quan aquest no funcionava, s’utilitzava com a canica.

Enllaç al museu virtual: JOGUINES DE QUIOSC: BALES

Hits que no trobaves dels 90’s

Aquí us deixo una recopilació dels 90 per aquest dissabte tant fred. Hits que segurament fa temps que buscaves i no trobaves ja que la majoria són de grups de one-hit wonder.

You get what you give – New Radicals

Unbelievable- EMF: You unbelievable!!! mitiquissim

Cannonball – The breeders Què sexis ens moviem amb els Breeders, he, he…

Groove is in the heart – Deee-Lite I can’t dance for another….

Peaches – The presidents of the USA: Com sonava per tot arreu…

Revolució sexual post-franquisme

A l’any 1933, si, avui anem una mica enrere, les dones van tenir el dret a votar. Però tres anys més tard, la guerra va arribar i al 1939 amb la dictadura, tothom va perdre el dret a vot.

No va ser fins l’any 1977, que fer fi les dones podien votar. Tot i que el franquisme s’havia acabat, les dones encara eren assetjades contínuament al carrer i als transports públics per la repressió sexual i per el masclisme encara més normalitzat que avui en dia.

Amb la fi de la censura franquista va haver-hi una revolució sexual, tant amb la moda com el cinema, van sortir les mítiques pel·lícules de «Destape». La repressió sexual es va calmar una mica i les dones van poder passar de ser víctimes d’assajament a ser víctimes de la moda.

Aquí us deixo unes imatges de la moda de la dona dels anys 30 als anys 80, imatges de la dona normal, no de passarel·les. Si us fixeu dels anys 40 a els 50 casi no evoluciona, i als anys 70 vestien com els anys 60 a Estats Units o al Regne Unit, tot això va ser per culpa de la dictadura.

evolucio

Els anys 80 coexistien la moda de les espatlleres, permanents i discoteques amb el punk, les crestes i els concerts.

Grups com Kaka de luxe, d’ Alaska, amb estètica punk però amb lletres i música més aviat rock, sortien al televisor posant de moda una nova generació sinistre i amb cabells de colors.

Per acabar aquest post de revolució sexual de les dones, no em puc deixar de mencionar les Vulpes. Amb el seu tema «Me gusta ser una zorra», van sortir al programa «Caja de ritmos» i van crear tota una revolució fins al punt que el fiscal general va posar una denuncia al programa per escàndol públic. Aquesta denuncia va aconseguir la dimissió de Carlos Tena, director del programa i la fi de «Caja de ritmos» El franquisme seguia molt present encara.

Commodore 64: 8 bits i 16 colors

Amb només 16 colors i 8 bits, el Commodore 64 va arribar a varies llars. Amb la disquetera de 5 1/4 i amb el llenguatge BASIC. Aquest ordinador permetia connectar una impressora, programar i jugar a molts jocs.

Un spot divertit del 1985



Aquell troç de màquina només tenia 64 kb de ram, perquè us feu una idea, el vostre ordinador ara segurament és de 4GB de ram o sigui 4194304 kb, més de 65mil vegades més ràpid. Doncs amb només aquella RAM els desenvolupadors de jocs podien fer coses com aquestes:

100 Jocs de Commodore 64 amb 10 minuts.



Moltes van ser les hores que alguns vam passar davant aquella pantalla i molts programadors van sortir d’aquí. Recordo fer, amb el meu cosí un programa perquè em resolgues alguns exercissis matemàtics. Trampes o enginy?

Sovint i havia queixes a l’escola dels que presentàvem treballs impresos amb ordinador, ja que molts encara no tenien ordinador i no era just per ells. Tot hi no existir cap corrector encara, el treball et quedava ben polit i la cal·ligrafia era perfecta.

80’s Rock in Barcelona

1980

El grup anglès, The Police va venir en concert a la plaça de toros de la Monumental. L’entrada valia 800 pessetes, o sigui uns 5€.

entrada barcelona 1980

1981

A Barcelona el 1981, amb el concert de Bruce Springsteen al Palau dels Esports, va marcar tota una generació. Era el primer cop que el Boss venia per aquest indrets del món. Aquest concert va marcar la seva vida i ell va passar a ser un fan de Barcelona.

1852543ce0

 

1982

Els grans King Crimson, amos del rock progressiu van venir a la Narcís sala.

 

1983

Un altre grup que s’escoltava per tot arreu eren el grup dels germans Knopfler, els Dire Straits. Al 1983 també van venir per aquí. Encara faltaven 5 anys perquè fessin el seu hit de Money for Nothing.

També el 1983, van venir els Kiss. Per 1.500 pessetes (9€)… era un dineral però s’ho valien.

 

1984

Als que els hi agradava el rock més dur, a l’any 1984 van tenir l’oportunitat de veure els déus del metall, els Judas Priest també al Palau dels Esports.

judas

 

1985

Les primeres paraules que vaig saber dir en anglès possiblement van ser: Born in the USA. En Bruce Springsteen tornava a Barcelona per enamorar-nos més que mai.

 

1986

La màgia envoltava Barcelona, els Queen arribaven en un mes d’agost al Mini Estadi, presentant el Kind of Magic per 2.400 pessetes. El gran Freddy Mercury va sorpendre a molts catalans, aquí teniu un vídeo molt emocionant.

 

1987

En David Bowie, arribava a Barcelona amb el seu tour The Glass Spider Tour.

davidbowiew500

 

1988

Espectaculars i sempre amb l’última tecnologia de llums i efectes sonors, els Pink Floyd van actuar al desaparegut estadi de Sarrià.

 

1989

El gran Bob Dylan, va venir al palau dels Esports. El seu públic Hippy va poder recordar vells temps, ara ja tenien fills, anaven a la feina cada dia i tenien clar que els temps havien canviat.